|
Razos es e mesura, |
|
It is right and fitting, |
|
mentre'om el segle dura, |
|
while man abides in this world, |
|
que aprenda cascus |
|
that each should learn |
|
de sels que sabon pus. |
d'aicels G d'aquels Q |
from those who know more. |
| 5 |
Jal sen de Salamon, |
|
But neither the wisdom of Solomon, |
|
nil saber de Platon, |
|
nor the knowledge of Plato, |
|
ni l'engens de Virgili, |
nil sen R |
nor the genius of Virgil, |
|
d'Omer ni de Porfili, |
|
nor of Homer nor of Porphyry, |
|
ni dels autres doctors |
auctors R dotrors G |
nor of other learned men, |
| 10 |
q'avez auzitz plusors, |
|
of which you have heard many, |
|
no fora res presatz |
non foran Q |
none would have been treasured |
|
s'agues estatz selatz; |
|
if they had been concealed; |
|
per qu'ieu soi en cossir |
consire GIKNc nosire Q |
therefore I am considering |
|
com pogues far e dir |
far e dire GIKNc fior et dire Q |
how to be able to act and speak |
| 15 |
tal re quem fos honors |
tan ren Q
qe fos RNc quen fos GI |
that which shall bring me honor |
|
e grazit pels mellors. |
|
and shall ingratiate me to the best people. |
|
Mas negus no entenda |
Mais ja us non GNQc |
But no one should understand |
|
qu'en aquest fais m'enprenda, |
que'eu Nc mi pri. Nc Q in aquel Q
fag R fais me G fais en prenda IK |
that I include myself in that bunch, |
|
que l'encrim de folhor, |
leu crim G qu'en RGIKQ |
-- that would be a crime of folly --, |
| 20 |
nim tengua per doctor. |
ni lengua R non Q tenguatz IK |
nor that I hold myself as learned. |
|
De saber nom fenh ges |
De sabor G non feng Q uom feng c |
I do not pretend to know |
|
mas de so qu'ay apres |
d'aiço NIKc |
more than I have learned |
|
demanden et auzen, |
23-24 tr. IKQc |
by questioning and by listening, |
|
escotan e vezen: |
|
by hearing and seeing: |
| 25 |
car nuhls non a doctrina |
kar om non a doctinia GQ que uns Nc |
because no one has learning |
|
ses autruy dessiplina. |
|
without another's teaching. |
|
Mos sabers non es grans |
|
My knowledge is not great |
|
ves quem tiral talans |
mas quen R ves quen G vel quem Q
tira talant R |
compared to the desire which draws me |
|
d'aprendre e d'auzir |
azan penre e airzir N az. aprendre c |
to learn and to listen to |
| 30 |
so c'onz degues grazir. |
et on c'om N |
that which one should prize. |
|
Que eys lo meu apenre |
En eis GIKQ Qu'en eus Nc aprendre G |
What would result from my learning |
|
si nuhls es de mi mendre |
de mi es m. GQ |
if there were no one lesser to me |
|
de sen ni de sciensa? |
e de sciença Nc |
in wisdom and in knowledge? |
|
Segon ma conoissensa |
la c. Nc |
According to the knowledge |
| 35 |
qu'ieu ai ni sent ni sai, |
nim (ni Q) sen nim s. GQ qu'eu vei IK que sen ni vei
N qu'eu sent ni vei ni sai c |
which I possess |
|
al segle mostrarai |
del GIKNQc |
I will show to the world |
|
cossis deu captener |
cun se deu GIKNQc |
how those should hold their heads |
|
qui vol bon laus aver. |
qi bon proz GQ qui vol bon pretz IK qui bon laus vol
Nc |
who wish to have good praise. |
|
Mas conven agarar |
agardaar G esgardar IK ben guardar N m'agardar Q Mas
ben c. guardar c |
But it is fitting to regard |
| 40 |
con o dey comensar, |
o no deu Nc |
how I should begin, |
|
car sens non es grazitz |
|
because wisdom is appreciated |
|
mas per los essernitz, |
|
only by the wise, |
|
e d'aquels no son guaire: |
e si o es non o es g. GNQ si ces non es g. IK e si as
non es g. c |
and of these there are not many: |
|
per so o vuelh retraire |
so o R per so v. eu r. GQ e per so v. IKNc |
therefore I wish to present |
| 45 |
al rey cuy es Lerida, |
|
to the king who is in Lerida |
|
cuy joys e jovens guida, |
ioy e ioven R |
whose joy and youth has guided |
|
primieiramen mos ditz, |
|
at first my words, |
|
si com los ai escritz; |
|
just as I have written them; |
|
non per so quel sofranha |
non per tal GIKNQc |
not because he lacks |
| 50 |
res c'a bon pretz s'atanha; |
tagna R qu'a prec se tagna Q p. ataigna c |
those things which attain merit |
|
mas car es conoissens, |
|
but because he is knowing, |
|
en totz fatz avinens, |
|
pleasing in all deeds, |
|
lo prec que m'o esme |
li preng qu'il esmend me GIKQ li prece que mend en me
Nc |
I ask him to correct me |
|
si eu y falh en re. |
s'eu i mespreng GQ si eu mesprence de (en Nc) re IKNc |
if I have erred in anything. |
|
|
-- |
|
| 55 |
Qui vol corteza vida |
init. maior. N spatium per init. c |
Whoever wishes to lead |
|
demenar ni grazida, |
d. e g. G bien menar e g. IK |
a courteous and pleasing life, |
|
ab ferm cor e segur, |
ab c. f. GQ |
with a firm and sure heart |
|
per tal que son pretz dur, |
per so IKNc |
in a manner that his worth endures |
|
sapch'amar Dieu e temer |
sapcha mor Dieu temer RS deu retener GIKNQc |
knows to love and fear God |
| 60 |
honrar e car tener: |
honorar e temer GNQc et onrar et t. IK |
to honor and to hold Him dear: |
|
car pretz ni cortezia |
prez e c. Nc |
because neither worth nor courtesy |
|
ses Dieu non cre que sia. |
non c. que ses d. sia GQ |
may exist without God, I believe. |
|
De totas encontradas, |
En GQ Pois de tote IK Pueis de totas contradas Nc |
In all countries, |
|
estranhas e privadas, |
|
far and near, |
| 65 |
aprenda de las gens |
|
I have learned from the people |
|
fatz e captenemens, |
|
deeds and customs |
|
e deman et enqueira |
|
and demanded and asked |
|
l'esser e la maneira |
|
about the being and the manner |
|
dels avols e dels bos, |
e dels pros GIKNc del malvais et dels pros Q |
of the wicked and of the good, |
| 70 |
dels malvatz e dels pros. |
e del bons GIKNQc |
of the defective and of the expert. |
|
Lo mal el be aprenga |
Los mas els bes aprenda R Lo ben el mal apegna GQ |
I have learned the bad and good |
|
el mielhs gart e retenga; |
e mels G lo m. N |
and have kept and retained the better; |
|
tot cant es deu saber |
ordo R: 75, 76, 73, 74
es laid saber GNQc |
|
|
e deu ben retener, |
el ben sol retener GNQc el ben deu r. IK |
|
| 75 |
pueys poiras mielhs defendre |
75-76 om. IKN e pot s'en c |
|
|
quil volra sobreprendre. |
si nuls lo vol GQc mesprendre G reprendre
Qc |
|
|
Ja non aura proeza |
|
|
|
qui no fug avoleza, |
qui non ful in avoleza G |
|
|
e non la pot fugir |
ni non GNQc |
|
| 80 |
qui non la sap chauzir. |
|
|
|
Ni cortez non er ja |
|
|
|
qi non conois vila, |
ni no G |
|
|
nis bos, si dieu mi sal, |
|
|
|
si non conois lo mal. |
kel qe no G qui non IKNc sel que non Q conois
mal GQ |
|
| 85 |
Per so nos deu tardar |
Per conz nos R |
|
|
d'auzir e d'escoutar |
ni d'e GQ |
|
|
mas per mon essien |
87-88 tr. GIKNQc Me pel
meu e. G Car Q |
|
|
sel qu'en bon prets enten: |
nuls hom q'en p. e. GIKNQc |
|
|
entrels nessis els fatz |
d'entre Nc |
|
| 90 |
sap chauzir lo senatz |
los senatz R pot aucir
G pot IKNQ fat c |
|
|
tal res que lui es bozs |
que lur R qu'a GIKNQc |
|
|
et ad els non ten pros. |
ec a als c |
|
|
Qui sap sens e foldatz |
|
|
|
melhor n'es sos solatz, |
|
|
| 95 |
car li ris e li joc |
qe li sen GQ car li sen IKNc |
|
|
an lur temps e lur loc |
e lor joc N |
|
|
on se fan a retraire |
li un Nc |
|
|
per sels c'o sabon faire. |
ç'el s. G |
|
|
Del segle us dic aitan |
99-100 om. IK us
om. Nc |
|
| 100 |
segon que m'es semblan: |
q'en n'es s. G |
|
|
selui te honz per pro |
tenc ius GIK tengnas N tenga c |
|
|
que sap gardar sazo |
gardar loso R |
|
|
de sas antas venjar |
ontas GNc |
|
|
els bos gazardonar, |
bes GIKNQc |
|
| 105 |
c'aiso es bos usatjes, |
ordo: 107,108,105,106 IK car
so IK c'aitals es sos usat. RNGKc |
|
|
e requier o paratjes, |
|
|
|
c'onz sia humils als bos |
|
|
|
et als mals ergulhos. |
|
|
|
Mas una ren dirai |
una ren vos d. GQ us dirai N |
|
| 110 |
segon lo sen qu'ieu ai: |
|
|
|
non an proeza bona |
|
|
|
jes totz sels qu'om razona, |
|
|
|
qu'entrels desconoissens |
conoissens R |
|
|
es per avols guirens |
avols gens RIK |
|
| 115 |
proeza forsjutjada |
es p. j. IK |
|
|
e per mans autrejada |
e de mauz GQ mainz IKNc |
|
|
qu'anc non saubron que fos |
117-118 om. R q'anc no
saps kes fo G qui nos sabon don fo IK ques fos N que fon Q |
|
|
proeza per razos. |
|
|
|
Proezas son devizas |
|
|
| 120 |
e pretz de mantas guizas: |
per ver de m. N |
|
|
les unas son cabals, |
son venals GIKNQc |
|
|
e las autras venals; |
cabals GIKNQc |
|
|
mas, qui que pes o plassa, |
o prosaza G |
|
|
ieu non dic ges que fassa |
ja no dirai qe s f. (que f. Q) GIKQ ja no us dirai q.
f. Nc |
|
| 125 |
pretz de gap ni d'ufana |
|
|
|
de proeza certana, |
ab GIKNQc |
|
|
c'ab son don s'asegura |
c'aiso IK |
|
|
tan cant el segle dura. |
t. cun GNQ tot IKc le segles
GQ |
|
|
Qui proeza dezira |
|
|
| 130 |
fols es <quan> non cossira |
|
|
|
don nays ni don soste, |
|
|
|
car ses aiso non cre |
|
|
|
que nulh honz bon pretz aia, |
|
|
|
qui que s'en crit nin braia. |
que d'aiso cirt ni braia R |
|
| 135 |
Per fat razonador |
far R fals IKNc |
|
|
qui non conoys folor |
valor GIKNQc |
|
|
en si ni en autruy |
|
|
|
non son, si tot s'enbruy, |
tot li bruy R No son si ben GQ
si bens fan bruy IK es se ben en bruy Nc |
|
|
ges pros tug li lauzat |
139-140 tr. IK tut p.
GQ ni pro cil qu'ant lauzat IK ses N pros cel ca'a lausat Nc |
|
| 140 |
ni avol li blasmat. |
ges avol IK |
|
|
D'estz no vuelh pus parlar, |
no us v. IK |
|
|
mas laissarai estar |
mais laisem los GQ |
|
|
los pros ab los prezatz |
143-144 tr. GIKNQc el
p. GN elz p. IKQc |
|
|
els nessis ab loz fatz, |
los n. GIKNQc |
|
| 145 |
e si dirai als jays |
e mosterai GNQc a les gais G
als gais IKNQc |
|
|
de proeza don nays. |
de que pr. IK |
|
|
Ges no nais ni comensa |
|
|
|
segon autra naissensa, |
|
|
|
qu'ins el cor, so sapchatz, |
|
|
| 150 |
la noiris voluntatz; |
|
|
|
e nous sia veiaire, |
|
|
|
si filhs fo de bo paire, |
|
|
|
c'onz pros es meravilh |
|
|
|
si non pareys al filh. |
|
|
| 155 |
Terras pot honz laissar |
|
|
|
e son filh eretar, |
|
|
|
mas pretz non aura ja |
|
|
|
si de son cor nol tra; |
|
|
|
per que pretz senhoreya, |
|
|
| 160 |
e cre que far o deya, |
|
|
|
sobre totas honors |
|
|
|
e n'es caps e colors |
|
|
|
paraje d'auta gen, |
|
|
|
poders d'aur ni d'argen |
|
|
| 165 |
nous daran ja bon pretz |
|
|
|
si ric cor non avetz, |
|
|
|
ric cor sens desmezura, |
|
|
|
que d'autre non ai cura. |
|
|
|
Proeza eis de coratje, |
|
|
| 170 |
veus lo meilhor linhatje; |
|
|
|
et entendetz apres |
|
|
|
per cuy estay en pres: |
|
|
|
conoissensa e sabers, |
|
|
|
sens, largues'e poders |
|
|
| 175 |
dono pretz per tos temps, |
|
|
|
quils sap aver essem. |
|
|
|
En aquest .v., sous plieu, |
|
|
|
proeza renh'e vieu. |
|
|
|
Conoissens'e largueza |
|
|
| 180 |
son las claus de proeza; |
|
|
|
poders es la cerralha, |
|
|
|
e qui jen, sen baralha, |
|
|
|
non la sap desfermar, |
|
|
|
non pot guaire durar. |
|
|
| 185 |
Per quel sens y cove |
|
|
|
que las claus gar'e te. |
|
|
|
Sabers n'es messatgiers |
|
|
|
cortes e plazentiers |
|
|
|
qui ditz plazers nils fay |
|
|
| 190 |
lay on ve que s'eschay, |
|
|
|
ses aquest .v., no vey |
|
|
|
emparador ni rey, |
|
|
|
duc, comte ni baro, |
|
|
|
ni nulh autre home pro, |
|
|
| 195 |
qui puesca pretz durar, |
|
|
|
si bes fan razonar. |
|
|
|
Li flac ric de paratje, |
|
|
|
sorachos de coratje, |
|
|
|
fan dir a lurs privatz: |
|
|
| 200 |
"Senher, aitan sapchaz, |
|
|
|
mo senher fora pros |
|
|
|
ab que poders y fos." |
|
|
|
|
-- |
|
|
Aquest razonamens |
|
|
|
es us devinamens: |
|
|
| 205 |
q'iue no y conosc ren al, |
|
|
|
ni alre con lur val, |
|
|
|
ni ja nols en creirai, |
|
|
|
qu'iuu consc ben e sai |
|
|
|
que ancse fo et er |
|
|
| 210 |
que totz pros honz conquier |
|
|
|
ab sen et ab saber |
|
|
|
et ab bon cor poder. |
|
|
|
Pero ieu ges non dic |
|
|
|
que aisels c'an cor ric |
|
|
| 215 |
puescan far tota via |
|
|
|
tot cant bels estaria; |
|
|
|
mas qui tan com pot fay |
|
|
|
d'aco c'a pretz s'eschay, |
|
|
|
de qualque poder sia, |
|
|
| 220 |
pro es senes falhia. |
|
|
|
Pero non entendatz |
|
|
|
qu'ieu a totz los prezatz |
|
|
|
autrei proeza enteyra; |
|
|
|
en nenguna manieira |
|
|
| 225 |
en cort no o diria, |
|
|
|
car sai qu'ieu falhiria. |
|
|
|
Pretz y a et lauzors |
|
|
|
de diversas colors, |
|
|
|
car tug sill que pretz an |
|
|
| 230 |
non l'an ges d'un semblan. |
|
|
|
Li cavayer an pretz |
|
|
|
si com auzir podetz: |
|
|
|
li un son bon guerrier, |
|
|
|
l'autri bon conduchier; |
|
|
| 235 |
l'un an pretz de servir, |
|
|
|
l'autri de gen garnir; |
|
|
|
l'un son bon cavallier, |
|
|
|
l'autr' en cort prezentier. |
|
|
|
Sils aibs que us ai comtatz |
|
|
| 240 |
son greu essems trobatz, |
|
|
|
mas qui may n'a ab se, |
|
|
|
may de bon pretz rete; |
|
|
|
e qui nengun non a, |
|
|
|
si ja pueis li rema |
|
|
| 245 |
lo nonz de cavayer, |
|
|
|
nol tenc per dreiturier. |
|
|
|
Las donas eyssamens |
|
|
|
an pretz diversamens: |
|
|
|
las unas de beleza, |
|
|
| 250 |
las autras de proeza; |
|
|
|
las unas ben parlans, |
|
|
|
las autras benestans; |
|
|
|
las unas son plazens, |
|
|
|
las autras conoissens. |
|
|
| 255 |
A domna, so sapchatz, |
|
|
|
esta mot gent beutatz; |
|
|
|
mas sobre tot l'agensa |
|
|
|
sabers e conoissensa |
|
|
|
quel fa cascun onrar |
|
|
| 260 |
segon ques tanh a far. |
|
|
| 260a |
Li borzes eyssamens |
|
|
| 260b |
an pretz diversamens: |
|
|
| 260c |
li un son de paratje |
|
|
| 260d |
e fan faitz d'agradatge, |
|
|
| 260e |
li autre natural |
|
|
| 260f |
e fan tot atretal; |
|
|
| 260g |
d'autres n'i a mot pros |
|
|
| 260h |
cortes francx et joyos |
|
|
| 260i |
que lay on falh l'avers. |
|
|
| 260l |
Sabon gen dir plazers |
|
|
| 260m |
en cort son prezentiers |
|
|
| 260n |
et ades plazentiers; |
|
|
| 260o |
e sabo de domney |
|
|
| 260p |
de trep e de bordey; |
|
|
| 260q |
et estan gen garnens. |
|
|
| 260r |
Mes totz los conoissens |
|
|
| 260s |
garnitz de cortezia |
|
|
| 260t |
et de bel paria. |
|
|
| 261 |
Li clerc, per cuy ancse |
|
|
|
sab hom lo mal el be, |
|
|
|
an pretz si con s'eschai, |
|
|
|
aital cum ieus dirai. |
|
|
| 265 |
L'un de bona clercia, |
|
|
|
l'autre de cortezia; |
|
|
|
li un de gen parlar, |
|
|
|
l'auti de ricx fatz far; |
|
|
|
li un de gran bontat, |
|
|
| 270 |
l'autri de larguetat. |
|
|
|
Dels autres no son mot, |
|
|
|
enans m'en lays del tot; |
|
|
|
qui no fai be nils ditz |
|
|
|
nol lays mestz los grazitz, |
|
|
| 275 |
ni sera en ma carta: |
|
|
|
ans dic ben que s'en parta. |
|
|
|
|
-- |
|
|
Et anaisi, senhors, |
|
|
|
diversas son lauzors |
|
|
|
donadas a cascu; |
|
|
| 280 |
mas non y a negu, |
|
|
|
ja celar no us o quier, |
|
|
|
dona ni cavayer, |
|
|
|
ni clerec, so m'es veiaire |
|
|
|
c'us honz puesca retraire |
|
|
| 285 |
aisi pres de tot fi |
|
|
|
qu'om non truep que y desni, |
|
|
|
qu'aisi parti natura, |
|
|
|
gracia et aventura |
|
|
|
lo don entre les gens |
|
|
| 290 |
c'us non est tan valens |
|
|
|
ni tan aventuros |
|
|
|
el segle ni tan pros, |
|
|
|
de calque poder sia, |
|
|
|
qu'en alcuna partia |
|
|
| 295 |
de lauzor nol sofranha |
|
|
|
tal re don se complanha. |
|
|
|
Mas ja li pus prezat |
|
|
|
no m'en sapchan mal grat |
|
|
|
s'ieu dic lurs malvestatz, |
|
|
| 300 |
car yels n'ay ben proatz |
|
|
|
qu'ades son sordeyor |
|
|
|
on pus an de ricor. |
|
|
|
Doncs qui may ditz e fay |
|
|
|
d'aco qu'a pretz s'eschay |
|
|
| 305 |
pro es aventuros |
|
|
|
cant es melher dels bos. |
|
|
|
Vers es, so aug retraire, |
|
|
|
qu'el temps del premier paire, |
|
|
|
des que cregon las gens, |
|
|
| 310 |
per bos captenemens |
|
|
|
elegron poestatz, |
|
|
|
per tals qu'en els fos patz |
|
|
|
e merces e mezaru |
|
|
|
e larguez'e dreitura |
|
|
| 315 |
maiormen qu'en autruy. |
|
|
|
Mas s'eras non destruey |
|
|
|
cascus e non aussi |
|
|
|
aisel qu'a son vezi, |
|
|
|
non cuida esser prezatz, |
|
|
| 320 |
tant es otracuidatz |
|
|
|
lo segle descauzitz, |
|
|
|
dessebrazt e partiz |
|
|
|
de sen e de proeza, |
|
|
|
e masclat ab maleza. |
|
|
| 325 |
Ieu o planc per joven |
|
|
|
e pel destric que y pren, |
|
|
|
may que no fas per me, |
|
|
|
qu'a me non greuja re. |
|
|
|
Sil segles se dechai |
|
|
| 330 |
non puesc aver esmay |
|
|
|
de res que veya far, |
|
|
|
ab sol que dieus me gar |
|
|
|
ma dona doss'e cara |
|
|
|
quem capdela em gara |
|
|
| 335 |
de tot autre cossir |
|
|
|
mas de lieys obezir. |
|
|
|
Pros dona e valens, |
|
|
|
corteza et conoissens, |
|
|
|
s'en ren ai conoissensa, |
|
|
| 340 |
la vostre sovinensa, |
|
|
|
que m'es d'envei escrima, |
|
|
|
lam dona e la m'aprima: |
|
|
|
per qu'eu de totz mos bes |
|
|
|
vos ren laus e merces |
|
|
| 345 |
e us o grazisc ades, |
|
|
|
car m'es del cor pus pres, |
|
|
|
Dona. |
|
|